Novembre 2010 Notícies sobre bitllets falsos
Un nombre indeterminat de bitllets falsos de 50 euros
Tribunals.- L'Audiència condemna a 4 persones a dos anys de presó per tinença de moneda falsa per a la seva distribució
MÚRCIA 28 de novembre (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Provincial ha condemnat a la pena de dos anys de presó per a cada tres homes de 29, 22 i 19 anys, així com una dona de 20 anys, com a autors responsables d'un delicte de tinença il·lícita de moneda falsa per a la seva ulterior distribució, en concret, d'un nombre "indeterminat" de bitllets de 50 euros, alhora que els ha aplicat una multa conjunta de 650 euros.
Els fets van ser descoberts quan dos dels acusats, després de realitzar la transacció dels diners fals, van patir un accident en sortir de l'autovia A-7 el cotxe en què viatjaven. Dos dels passatgers van morir com a resultat del sinistre, i els efectius de rescat van trobar 13 bitllets falsos de 50 euros al costat d'un dels cadàvers.
Els fets es remunten al 21 de gener de 2004, quan tres dels acusats, obrant de comú acord, es van dirigir des de Novelda (Alacant) a Múrcia amb propòsit d'acudir a la cita que un d'ells havia concertat amb el quart acusat, que va havia de lliurar-los un nombre indeterminat de bitllets de 50 euros que obraven en el seu poder, a canvi d'un preu prèviament pactat.
Efectivament, la trobada va tenir lloc a Múrcia duent a terme la transacció convinguda. Segons la sentència, consultada per Europa Press, els receptors es proposaven distribuir els diners fals.
Dos d'ells van tornar a Novelda, però un altre d'ells es va quedar a Múrcia, on tenia fixada la seva residència, i li va sobrevenir un accident de trànsit a l'autovia A-7, que va consistir en la sortida de via del turisme en què viatjava, amb posterior caiguda per un desnivell, tenint el fatal desenllaç de la mort de dos dels ocupants i resultant ferits els restants passatgers.
Durant les tasques de rescat, mentre els agents procedien a la recollida de documentació i altres efectes escampats a la zona pròxima al sinistre, al costat d'un dels cadàvers es van recuperar 13 bitllets de 50 euros, íntegrament falses, tal com recullen els fets relatats pel Ministeri Fiscal i que es declaren provats per haver estat expressament reconeguts pels acusats.
El Ministeri Fiscal va qualificar els fets provats són constitutius d'un delicte de tinença de moneda falsa per a la seva ulterior distribució del que va considerar autors als quatre acusats, per als que va sol·licitar pena de dos anys de presó i multa de 650 euros, així com un mes de responsabilitat personal subsidiària i costes per quartes parts, a més del comís i destrucció dels diners fals.
Les defenses dels acusats es van adherir a aquesta qualificació i els inculpats van prestar la seva conformitat amb els fets i penes sol·licitades.
A més, l'Audiència va decretar la pèrdua confiscatòria i destrucció dels diners fals intervingut i, a tots els acusats, la inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna i al pagament de les costes
L'AEAT es dedicarà el 2011 a perseguir l'economia submergida
Economia / Fiscal.- Hisenda recapta 8.200 milions pel control del frau fins a l'octubre, un 25% més
Consum elèctric, ús de targetes de crèdit i moviments de més de 3.000 euros, noves eines de lluita contra el frau
Madrid, 15 de novembre (EUROPA PRESS) -
Hisenda va recaptar 8.200 milions d'euros durant els deu primers mesos de l'any per la lluita contra el frau, el que suposa un increment del 25% en comparació de la xifra registrada en el mateix període del 2009, segons ha informat el director de l'Agència Tributària ( AEAT), Juan Manuel López Carbajo.
Aquests 8.200 milions d'euros superen ja el recaptat en el conjunt del 2009, que s'ha situat en 8.119 milions d'euros. Segons ha indicat López Carbajo, aquests ingressos es deriven, especialment, d'una major aportació de les tasques d'inspecció sobre els grans contribuents. De fet, el deute mitjà incoat puja a uns 175.000 euros.
En un esmorzar informatiu organitzat per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE), López Carbajo ha assenyalat que la recaptació directa per actuacions de control va ser de 6.900 milions, un 22% més, mentre que la recaptació per l'efecte induït -les regularitzacions voluntàries-, va ser de 1.300 milions d'euros, un 40% més que el 2009.
Els ingressos per actuacions de control des de 2005 van ascendir a 43.800 milions d'euros, una xifra que el director general de l'Agència Tributària va titllar de "molt respectable", més encara en les actuals circumstàncies financeres.
A més, López Carbajo ha assegurat que les investigacions sobre la circulació de bitllets falsos de 500 euros van generar uns ingressos de 1.060 milions d'euros a l'organisme dependent del Ministeri d'Economia i Hisenda.
Així mateix, el director general de l'AEAT ha avançat que el seguiment dels bitllets de 500 euros és un camp d'investigació "que encara té recorregut" a la vista que la deute incoat segueix donant "bons resultats".
D'altra banda, López Carbajo ha ressaltat que els ingressos en caixa de l'AEAT fins a setembre s'han incrementat en un 13% interanual, cinc punts percentuals més dels previst inicialment (8%), tot i que ha avançat que és previsible que aquest ritme es moderi en el tercer trimestre d'acord amb el pitjor comportament de l'economia.
En aquest punt, López Carbajo ha emfatitzat que els ingressos per IVA s'han incrementat en un 50%, enfront del 35% previst, cosa que ha compensat les caigudes de l'IRPF o l'Impost sobre Societats. En aquest punt, ha explicat que aquest augment es deu a la caiguda en l'import de les devolucions, a l'alentiment de l'sol·licituds d'ajornament i la millora del consum.
ELS BENEFICIS FISCALS DE SOCIETATS, BASTANT GENEROSOS.
Pel que fa a la caiguda de la recaptació per societats, López Carbajo ha explicat que gran part dels beneficis de les empreses, que estan caient per culpa de la conjuntura, vénen de l'estranger i no tributen a Espanya, encara que també ha aprofitat per qualificar de "bastant generosos" els beneficis fiscals vinculats a aquest impost.
Pel que fa a la investigació oberta sobre els comptes a la filial suïssa de l'HSBC, López Carbajo ha recordat que pràcticament la meitat dels contribuents investigats --unes 300 persones-- ja han regularitzat la seva situació amb el fisc, el que ha permès recaptar uns 260 milions.
Altres 250 contribuents o bé no han regularitzat o ho han fet de manera no satisfactòria i altres 100 persones no han respost al requeriment. Dit, això ha aclarit que el procés segueix en marxa i "no serà cosa de dos mesos".
MAJOR PERSECUCIÓ DE L'ECONOMIA SUBMERGIDA.
D'altra banda, López Carbajo, que ha desmentit que la millora de la recaptació per IVA sigui només el resultat d'una major lluita contra l'economia submergida, ha reconegut, però, que aquest serà un dels punts forts en l'estratègia de la lluita contra el frau de cara a 2011.
"Cal subratllar el seguiment de l'economia submergida" i fer "un control addicional", ha recalcat el director general de l'AEAT, que ha avançat que per a això es preveu realitzar actuacions conjuntes amb la Inspecció de Treball i la Seguretat Social.
A més, ha especificat que el seguiment del control del frau es centrarà en les professions liberals i en les investigacions en les empreses, no només en els sectors habituals, sinó "en la majoria d'ells". "Anem a apuntar alt", ha afegit.
D'altra banda, López Carbajo ha detacado que l'AEAT ja està realitzant investigacions a partir de noves fonts d'informació, com el consum elèctric, l'ús de targetes de crèdit i també els moviments en efectiu de més de 3.000 euros, que permetran donar un nou impuls a la lluita contra el frau el 2011.
PREOCUPACIÓ PER LA REDUCCIÓ DE PERSONAL
Detinguts 16 sospitosos d'una cèl·lula islamista a Itàlia
ROMA, 9 nov (EUROPA PRESS) -
Almenys 16 sospitosos, entre els quals figuren dos italians, han estat detinguts aquest dimarts a Itàlia en el marc d'una investigació contra una cèl·lula islamista que estava especialitzada en la producció i tràfic de documents d'identitat falsos i facilitava la immigració clandestina i la recepció de bitllets falsificats.
Entre els detinguts en l'operació 'Matmata' duta a terme per carabinieri de la unitat antiterrorista, ROS, hi ha ciutadans de nacionalitat algeriana, tunisiana i marroquí, a més dels dos italians, informa l'agència ADN-Kronos. Les detencions han tingut lloc a Nàpols (sud), Roma i Milà (nord). A més de les detencions, s'ha procedit a una vintena de registres.
Segons la ROS, la cèl·lula terrorista comptava amb "una xarxa amb projecció intercontinental". Així mateix, la unitat antiterrorista ha destacat que la falsificació de documents per a l'entrada il·legal al país de inmmigrantes representava "un factor de risc per la possibilitat d'infiltració de persones subversives".
La investigació havia començat fa dos anys i les detencions d'avui suposen la continuació d'un altre cop que fa uns anys va permetre el descobriment de la presència d'una cèl·lula salafista a Llombardia i Vèneto i la detenció i posterior condemna de tres algerians per terrorisme.
Segons 'La Repubblica', la cèl·lula tenia la seva base operativa a Nàpols, la Fiscalia ha coordinat l'operació, i entre els seus membres hauria també ciutadans egipcis i ghanesos.
Tribunals.- L'Audiència condemna a 4 persones a dos anys de presó per tinença de moneda falsa per a la seva distribució
MÚRCIA 28 de novembre (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Provincial ha condemnat a la pena de dos anys de presó per a cada tres homes de 29, 22 i 19 anys, així com una dona de 20 anys, com a autors responsables d'un delicte de tinença il·lícita de moneda falsa per a la seva ulterior distribució, en concret, d'un nombre "indeterminat" de bitllets de 50 euros, alhora que els ha aplicat una multa conjunta de 650 euros.
Els fets van ser descoberts quan dos dels acusats, després de realitzar la transacció dels diners fals, van patir un accident en sortir de l'autovia A-7 el cotxe en què viatjaven. Dos dels passatgers van morir com a resultat del sinistre, i els efectius de rescat van trobar 13 bitllets falsos de 50 euros al costat d'un dels cadàvers.
Els fets es remunten al 21 de gener de 2004, quan tres dels acusats, obrant de comú acord, es van dirigir des de Novelda (Alacant) a Múrcia amb propòsit d'acudir a la cita que un d'ells havia concertat amb el quart acusat, que va havia de lliurar-los un nombre indeterminat de bitllets de 50 euros que obraven en el seu poder, a canvi d'un preu prèviament pactat.
Efectivament, la trobada va tenir lloc a Múrcia duent a terme la transacció convinguda. Segons la sentència, consultada per Europa Press, els receptors es proposaven distribuir els diners fals.
Dos d'ells van tornar a Novelda, però un altre d'ells es va quedar a Múrcia, on tenia fixada la seva residència, i li va sobrevenir un accident de trànsit a l'autovia A-7, que va consistir en la sortida de via del turisme en què viatjava, amb posterior caiguda per un desnivell, tenint el fatal desenllaç de la mort de dos dels ocupants i resultant ferits els restants passatgers.
Durant les tasques de rescat, mentre els agents procedien a la recollida de documentació i altres efectes escampats a la zona pròxima al sinistre, al costat d'un dels cadàvers es van recuperar 13 bitllets de 50 euros, íntegrament falses, tal com recullen els fets relatats pel Ministeri Fiscal i que es declaren provats per haver estat expressament reconeguts pels acusats.
El Ministeri Fiscal va qualificar els fets provats són constitutius d'un delicte de tinença de moneda falsa per a la seva ulterior distribució del que va considerar autors als quatre acusats, per als que va sol·licitar pena de dos anys de presó i multa de 650 euros, així com un mes de responsabilitat personal subsidiària i costes per quartes parts, a més del comís i destrucció dels diners fals.
Les defenses dels acusats es van adherir a aquesta qualificació i els inculpats van prestar la seva conformitat amb els fets i penes sol·licitades.
A més, l'Audiència va decretar la pèrdua confiscatòria i destrucció dels diners fals intervingut i, a tots els acusats, la inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna i al pagament de les costes
L'AEAT es dedicarà el 2011 a perseguir l'economia submergida
Economia / Fiscal.- Hisenda recapta 8.200 milions pel control del frau fins a l'octubre, un 25% més
Consum elèctric, ús de targetes de crèdit i moviments de més de 3.000 euros, noves eines de lluita contra el frau
Madrid, 15 de novembre (EUROPA PRESS) -
Hisenda va recaptar 8.200 milions d'euros durant els deu primers mesos de l'any per la lluita contra el frau, el que suposa un increment del 25% en comparació de la xifra registrada en el mateix període del 2009, segons ha informat el director de l'Agència Tributària ( AEAT), Juan Manuel López Carbajo.
Aquests 8.200 milions d'euros superen ja el recaptat en el conjunt del 2009, que s'ha situat en 8.119 milions d'euros. Segons ha indicat López Carbajo, aquests ingressos es deriven, especialment, d'una major aportació de les tasques d'inspecció sobre els grans contribuents. De fet, el deute mitjà incoat puja a uns 175.000 euros.
En un esmorzar informatiu organitzat per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE), López Carbajo ha assenyalat que la recaptació directa per actuacions de control va ser de 6.900 milions, un 22% més, mentre que la recaptació per l'efecte induït -les regularitzacions voluntàries-, va ser de 1.300 milions d'euros, un 40% més que el 2009.
Els ingressos per actuacions de control des de 2005 van ascendir a 43.800 milions d'euros, una xifra que el director general de l'Agència Tributària va titllar de "molt respectable", més encara en les actuals circumstàncies financeres.
A més, López Carbajo ha assegurat que les investigacions sobre la circulació de bitllets falsos de 500 euros van generar uns ingressos de 1.060 milions d'euros a l'organisme dependent del Ministeri d'Economia i Hisenda.
Així mateix, el director general de l'AEAT ha avançat que el seguiment dels bitllets de 500 euros és un camp d'investigació "que encara té recorregut" a la vista que la deute incoat segueix donant "bons resultats".
D'altra banda, López Carbajo ha ressaltat que els ingressos en caixa de l'AEAT fins a setembre s'han incrementat en un 13% interanual, cinc punts percentuals més dels previst inicialment (8%), tot i que ha avançat que és previsible que aquest ritme es moderi en el tercer trimestre d'acord amb el pitjor comportament de l'economia.
En aquest punt, López Carbajo ha emfatitzat que els ingressos per IVA s'han incrementat en un 50%, enfront del 35% previst, cosa que ha compensat les caigudes de l'IRPF o l'Impost sobre Societats. En aquest punt, ha explicat que aquest augment es deu a la caiguda en l'import de les devolucions, a l'alentiment de l'sol·licituds d'ajornament i la millora del consum.
ELS BENEFICIS FISCALS DE SOCIETATS, BASTANT GENEROSOS.
Pel que fa a la caiguda de la recaptació per societats, López Carbajo ha explicat que gran part dels beneficis de les empreses, que estan caient per culpa de la conjuntura, vénen de l'estranger i no tributen a Espanya, encara que també ha aprofitat per qualificar de "bastant generosos" els beneficis fiscals vinculats a aquest impost.
Pel que fa a la investigació oberta sobre els comptes a la filial suïssa de l'HSBC, López Carbajo ha recordat que pràcticament la meitat dels contribuents investigats --unes 300 persones-- ja han regularitzat la seva situació amb el fisc, el que ha permès recaptar uns 260 milions.
Altres 250 contribuents o bé no han regularitzat o ho han fet de manera no satisfactòria i altres 100 persones no han respost al requeriment. Dit, això ha aclarit que el procés segueix en marxa i "no serà cosa de dos mesos".
MAJOR PERSECUCIÓ DE L'ECONOMIA SUBMERGIDA.
D'altra banda, López Carbajo, que ha desmentit que la millora de la recaptació per IVA sigui només el resultat d'una major lluita contra l'economia submergida, ha reconegut, però, que aquest serà un dels punts forts en l'estratègia de la lluita contra el frau de cara a 2011.
"Cal subratllar el seguiment de l'economia submergida" i fer "un control addicional", ha recalcat el director general de l'AEAT, que ha avançat que per a això es preveu realitzar actuacions conjuntes amb la Inspecció de Treball i la Seguretat Social.
A més, ha especificat que el seguiment del control del frau es centrarà en les professions liberals i en les investigacions en les empreses, no només en els sectors habituals, sinó "en la majoria d'ells". "Anem a apuntar alt", ha afegit.
D'altra banda, López Carbajo ha detacado que l'AEAT ja està realitzant investigacions a partir de noves fonts d'informació, com el consum elèctric, l'ús de targetes de crèdit i també els moviments en efectiu de més de 3.000 euros, que permetran donar un nou impuls a la lluita contra el frau el 2011.
PREOCUPACIÓ PER LA REDUCCIÓ DE PERSONAL
Detinguts 16 sospitosos d'una cèl·lula islamista a Itàlia
ROMA, 9 nov (EUROPA PRESS) -
Almenys 16 sospitosos, entre els quals figuren dos italians, han estat detinguts aquest dimarts a Itàlia en el marc d'una investigació contra una cèl·lula islamista que estava especialitzada en la producció i tràfic de documents d'identitat falsos i facilitava la immigració clandestina i la recepció de bitllets falsificats.
Entre els detinguts en l'operació 'Matmata' duta a terme per carabinieri de la unitat antiterrorista, ROS, hi ha ciutadans de nacionalitat algeriana, tunisiana i marroquí, a més dels dos italians, informa l'agència ADN-Kronos. Les detencions han tingut lloc a Nàpols (sud), Roma i Milà (nord). A més de les detencions, s'ha procedit a una vintena de registres.
Segons la ROS, la cèl·lula terrorista comptava amb "una xarxa amb projecció intercontinental". Així mateix, la unitat antiterrorista ha destacat que la falsificació de documents per a l'entrada il·legal al país de inmmigrantes representava "un factor de risc per la possibilitat d'infiltració de persones subversives".
La investigació havia començat fa dos anys i les detencions d'avui suposen la continuació d'un altre cop que fa uns anys va permetre el descobriment de la presència d'una cèl·lula salafista a Llombardia i Vèneto i la detenció i posterior condemna de tres algerians per terrorisme.
Segons 'La Repubblica', la cèl·lula tenia la seva base operativa a Nàpols, la Fiscalia ha coordinat l'operació, i entre els seus membres hauria també ciutadans egipcis i ghanesos.
Notícies relacionades
-
Bitllets de 100, 200 i 500 euros com a mitjà de pagament als comerços. -
Segovia, Valladolid, Salamanca y León entre les ciutats més perjudicades -
L'"art" de fotocopiar divises i les millors falsificacions detectades pels detectors de bitllets falsos
