La pèrdua desconeguda
Els robatoris d'empleats a Espanya ascendeixen a 454 milions d'euros anuals
La distribució europea està guanyant la batalla als lladres de botigues, però la guerra contra el furt intern està encara lluny d'arribar al final. Les xifres publicades per la cinquena edició del Baròmetre Europeu del Furt en la distribució (patrocinat per Checkpoint Systems, empresa d'identificació de productes i solucions antirobatori) assenyalen que els empleats causen el 30% de la pèrdua desconeguda (suma de furts interns i externs i errors administratius). A Espanya aquest tipus de delinqüència és inferior a la mitjana europea (26,4%) però suposa la important xifra de 454 milions d'euros anuals.
L'estudi, basat en 440 grans minoristes de 25 països, fixa els costos de la delinqüència en la distribució per al període interanual finalitzat el juny de 2005 a 32.400 milions d'euros, comparat amb els 33.000 milions de 2004. Això equival a que cada europeu paga 70,26 euros extres, l'índex més baix des que el baròmetre va ser publicat per primera vegada l'any 2000.
La distribució a Espanya inverteix 468 milions d'euros en seguretat, però la pèrdua desconeguda encara suposa 1.720 milions d'euros anuals, equivalent al 1,28% de la facturació. A Espanya cada habitant paga 48,41 euros més a causa dels costos ocasionats per la pèrdua desconeguda i les despeses en seguretat.
Segons el Baròmetre que patrocina Checkpoint Systems, 2005 va ser el tercer any consecutiu de descens de l'índex mitjà europeu de pèrdua desconeguda com a percentatge de facturació. Aquest descens va ser d'un 6,7%, en passar-se de l'1,34% de 2004 a un 1,25%. El valor total de les pèrdues per al 2005 va ser de 28.938.000 d'euros, una xifra equivalent a 219 euros anuals per cada llar europeu.
L'índex mitjà de pèrdua desconeguda varia entre els diferents tipus de negoci. Així, les botigues de moda i llar pateixen els majors nivells de pèrdues.
L'informe fa evident una correlació directa entre l'espectacular increment de les despeses en tecnologia de seguretat -incloent la codificació de productes en el punt de fabricació o "etiquetatge en origen" - i un descens del 6,7 per cent en les pèrdues totals, una tendència de caràcter continu des de 2003.
Aquest any les inversions en la prevenció de pèrdues van augmentar uns 426 milions d'euros, fins als 7.633.000 d'euros, el 26 per cent dels quals va ser destinat a vigilància electrònica dels articles i circuit tancat de televisió. Això contrasta amb els 300 milions d'euros de 2004, quan el descens de l'índex de pèrdues va ser d'un 2,2 per cent.
El Baròmetre Europeu del Furt en la distribució, l'enquesta més important del món sobre delictes en establiments de venda al detall i la cinquena enquesta que du a terme el Center for Retail Research, mostra reduccions espectaculars pel que fa a les pèrdues - robatori , frau i error - en els 25 països enquestats, però un augment dels robatoris per part d'empleats.
Per primera vegada, l'autor de l'informe, el professor Joshua Bamfield, va tenir en compte els nous costos "socials" del crim en establiments de venda al detall -aquells associats amb l'administració dels sistemes de justícia penal, les pèrdues fiscals, la violència i desorganització en els negocis - la qual cosa fa augmentar el nivell de pèrdues fins 46.000 milions d'euros.
Tot i que el furt extern encara és la causa més important de les pèrdues a Europa, per valor de 14.248.000 d'euros, els furts interns van ser responsables d'un nou augment en les pèrdues. En aquest punt, el baròmetre va registrar un augment de gairebé un u per cent, fins al 29,9%, el que indica que el furt intern és el causant de la pèrdua de 8.663.000 d'euros anuals.
L'informe també revela que l'import mitjà de cada cas de furt intern interceptat és de 357 euros. Això ha de preocupar els minoristes, ja que més de la meitat d'ells (un 56%) ha respost dient que l'ús que es fa de les dades sobre delictes interns "no és del tot satisfactori".
Però tot això podria estar a punt de canviar, ja que el baròmetre va fer evident que la majoria de minoristes ja havia implementat, o tenia plans específics per afrontar els delictes interns durant els dos anys següents. Més de tres quartes parts (el 76 per cent) estan acabant les seves noves i temporals instruccions de personal amb severes advertències antirobatori.
El cinquè informe representa un exemple més extens aquest any, ja que per primera vegada s'inclou a Islàndia. L'any passat es van incloure les conclusions de set dels països d'Europa Central que es van unir a la UE com a part del procés d'ampliació
L'enquesta d'aquest any està formada pels 440 principals minoristes de 25 països amb una facturació conjunta de 371.981.000 d'euros. Entre ells disposen de més de 24.500 establiments i representen el 18 per cent del total del comerç al detall.
La distribució europea està guanyant la batalla als lladres de botigues, però la guerra contra el furt intern està encara lluny d'arribar al final. Les xifres publicades per la cinquena edició del Baròmetre Europeu del Furt en la distribució (patrocinat per Checkpoint Systems, empresa d'identificació de productes i solucions antirobatori) assenyalen que els empleats causen el 30% de la pèrdua desconeguda (suma de furts interns i externs i errors administratius). A Espanya aquest tipus de delinqüència és inferior a la mitjana europea (26,4%) però suposa la important xifra de 454 milions d'euros anuals.
L'estudi, basat en 440 grans minoristes de 25 països, fixa els costos de la delinqüència en la distribució per al període interanual finalitzat el juny de 2005 a 32.400 milions d'euros, comparat amb els 33.000 milions de 2004. Això equival a que cada europeu paga 70,26 euros extres, l'índex més baix des que el baròmetre va ser publicat per primera vegada l'any 2000.
La distribució a Espanya inverteix 468 milions d'euros en seguretat, però la pèrdua desconeguda encara suposa 1.720 milions d'euros anuals, equivalent al 1,28% de la facturació. A Espanya cada habitant paga 48,41 euros més a causa dels costos ocasionats per la pèrdua desconeguda i les despeses en seguretat.
Segons el Baròmetre que patrocina Checkpoint Systems, 2005 va ser el tercer any consecutiu de descens de l'índex mitjà europeu de pèrdua desconeguda com a percentatge de facturació. Aquest descens va ser d'un 6,7%, en passar-se de l'1,34% de 2004 a un 1,25%. El valor total de les pèrdues per al 2005 va ser de 28.938.000 d'euros, una xifra equivalent a 219 euros anuals per cada llar europeu.
L'índex mitjà de pèrdua desconeguda varia entre els diferents tipus de negoci. Així, les botigues de moda i llar pateixen els majors nivells de pèrdues.
L'informe fa evident una correlació directa entre l'espectacular increment de les despeses en tecnologia de seguretat -incloent la codificació de productes en el punt de fabricació o "etiquetatge en origen" - i un descens del 6,7 per cent en les pèrdues totals, una tendència de caràcter continu des de 2003.
Aquest any les inversions en la prevenció de pèrdues van augmentar uns 426 milions d'euros, fins als 7.633.000 d'euros, el 26 per cent dels quals va ser destinat a vigilància electrònica dels articles i circuit tancat de televisió. Això contrasta amb els 300 milions d'euros de 2004, quan el descens de l'índex de pèrdues va ser d'un 2,2 per cent.
El Baròmetre Europeu del Furt en la distribució, l'enquesta més important del món sobre delictes en establiments de venda al detall i la cinquena enquesta que du a terme el Center for Retail Research, mostra reduccions espectaculars pel que fa a les pèrdues - robatori , frau i error - en els 25 països enquestats, però un augment dels robatoris per part d'empleats.
Per primera vegada, l'autor de l'informe, el professor Joshua Bamfield, va tenir en compte els nous costos "socials" del crim en establiments de venda al detall -aquells associats amb l'administració dels sistemes de justícia penal, les pèrdues fiscals, la violència i desorganització en els negocis - la qual cosa fa augmentar el nivell de pèrdues fins 46.000 milions d'euros.
Tot i que el furt extern encara és la causa més important de les pèrdues a Europa, per valor de 14.248.000 d'euros, els furts interns van ser responsables d'un nou augment en les pèrdues. En aquest punt, el baròmetre va registrar un augment de gairebé un u per cent, fins al 29,9%, el que indica que el furt intern és el causant de la pèrdua de 8.663.000 d'euros anuals.
L'informe també revela que l'import mitjà de cada cas de furt intern interceptat és de 357 euros. Això ha de preocupar els minoristes, ja que més de la meitat d'ells (un 56%) ha respost dient que l'ús que es fa de les dades sobre delictes interns "no és del tot satisfactori".
Però tot això podria estar a punt de canviar, ja que el baròmetre va fer evident que la majoria de minoristes ja havia implementat, o tenia plans específics per afrontar els delictes interns durant els dos anys següents. Més de tres quartes parts (el 76 per cent) estan acabant les seves noves i temporals instruccions de personal amb severes advertències antirobatori.
El cinquè informe representa un exemple més extens aquest any, ja que per primera vegada s'inclou a Islàndia. L'any passat es van incloure les conclusions de set dels països d'Europa Central que es van unir a la UE com a part del procés d'ampliació
L'enquesta d'aquest any està formada pels 440 principals minoristes de 25 països amb una facturació conjunta de 371.981.000 d'euros. Entre ells disposen de més de 24.500 establiments i representen el 18 per cent del total del comerç al detall.
Notícies relacionades
-
Aquest és el primer d'una sèrie planificada d'articles sobre informes de desenvolupaments en nous tipus de pagaments que apareixeran de vegada en quan en Notícies de divises. Explorarem els desenvolupaments tecnològics, així com les iniciatives polítiques que afecten les alternatives de pagament. -
Nuevo billete de $10 -
Bitllets de 100, 200 i 500 euros com a mitjà de pagament als comerços.
