Estudi sobre les falsificacions i els bitllets Euro més falsificats
En els últims tres anys, el Banc Central Europeu ha retirat de la circulació 17 milions de bitllets d'euros falsos, per valor de 21.5 milions d'euros.
Segons dades del Banc Central Europeu (BCE), el guardià de les arques de la zona euro, en el trienni 2005-2007 s'haurien retirat de circulació un total de 1.705.000 bitllets falsos.
A aquestes dades s'afegeixen els de l'Europol, que xifra, en el mateix període en 1.520.000 les unitats de paper moneda que van ser confiscades abans que arribessin a les butxaques dels ciutadans europeus durant aquest mateix període. Dades del segon semestre del 2007 estableixen que en aquells mesos circulaven 11.400 milions de bitllets legals.
El BCE ha destacat a aquest diari que tot i un lleuger repunt en els bitllets retirats en aquest segon període del 2007, el seu nombre es manté en els marges dels anys anteriors des de 2002, quan es va començar a usar l'euro al carrer.
"Cada any des del seu llançament el nombre de falsificacions retirades es manté més baix que el total que de bitllets europeus il·legals descoberts el 2001", afegeix l'entitat.
Així, mentre el 2004 es van recuperar en total 594.000 bitllets, el 2005 van ser 579.000, el 2006 565.000 i el 2007, 561.000. En el període 2005-2007 el valor del paper moneda fals segrestat arribaria als 21.500.000 d'euros, gairebé 6 milions el 2005, 6.5 a 2006 i altres 8,5 milions més l'any passat.
Comparat, per exemple, amb el bitllet de 5000 pessetes de curs legal el 2001, que tenia 11 marques de seguretat, el paper moneda actural disposa d'un total de 30, que inclouen marca d'aigua que s'aprecia a contrallum (es veu una imatge i la xifra que indica el seu valor), fil de seguretat (una línia fosca perceptible a contrallum), holograma (en els bitllets de 50, 100, 200 i 500) i tinta que canvia de color a l'inclinar la peça.
Per al BCE, aquestes mesures de seguretat han fet que, fins ara, els bitllets falsos es caracteritzin per la seva "escassa qualitat" i segueix recomanant des de la seva pàgina a internet la tècnica de toc, miri i giri "per comprovar si es tracta d'una peça autèntica.
Fabricada en fibra de cotó, els dits han de percebre elements impresos en relleu a l'anvers.
A l'observar-la a contrallum s'observa, per ambdues cares, el fil de seguretat i el motiu de coincidència. Finalment, en inclinar el bitllet es veurà la brillantor de la banda iridescent i en els de valor més elevat l'holograma i la tinta que muta de color. Igualment, avui dia el SOFTWARE informàtic, els escàner i les impressores làser d'última generació incorporen elements de seguretat que impedeixen copiar en ordinadors domèstics el paper moneda europeu.
I, avís per a navegants: en cas de percebre un bitllet fals o tenir dubtes i lliurar-lo a un banc per a la seva comprovació, l'usuari ha de saber que si és realment una còpia il·legal perdrà la peça per sempre al tractar-se d'un objecte delictiu. En cas que sigui de curs legal, el BCE li retornarà un bitllet nou del mateix valor.
Sens dubte el bitllet favorit dels falsificadors segueix sent el de 50 euros, que representa el 38% dels detectats per les autoritats. Li seguiria el blau de 20 (27.5%) tot i que en descens constant, el de 100 (22%), el de 200 (2,5%), de 10 (2,5%) i en últim lloc, els de 500 i de 5, tots dos amb el 0.5%.
L'estrella creixent dels falsificadors és el bitllet de 100 euros. Així, si el 2005 es retiraven 2.693 unitats, el 2006 la seva detecció es va disparar i va arribar als 33.400 bitllets (1.500% més). A l'any següent va arribar a 44.086. El de 200 també guanya estima delictiu i si el 2005 es van localitzar 2.067 peces, l'any passat van ascendir a 8.216.
Segons dades del Banc Central Europeu (BCE), el guardià de les arques de la zona euro, en el trienni 2005-2007 s'haurien retirat de circulació un total de 1.705.000 bitllets falsos.
A aquestes dades s'afegeixen els de l'Europol, que xifra, en el mateix període en 1.520.000 les unitats de paper moneda que van ser confiscades abans que arribessin a les butxaques dels ciutadans europeus durant aquest mateix període. Dades del segon semestre del 2007 estableixen que en aquells mesos circulaven 11.400 milions de bitllets legals.
El BCE ha destacat a aquest diari que tot i un lleuger repunt en els bitllets retirats en aquest segon període del 2007, el seu nombre es manté en els marges dels anys anteriors des de 2002, quan es va començar a usar l'euro al carrer.
"Cada any des del seu llançament el nombre de falsificacions retirades es manté més baix que el total que de bitllets europeus il·legals descoberts el 2001", afegeix l'entitat.
Així, mentre el 2004 es van recuperar en total 594.000 bitllets, el 2005 van ser 579.000, el 2006 565.000 i el 2007, 561.000. En el període 2005-2007 el valor del paper moneda fals segrestat arribaria als 21.500.000 d'euros, gairebé 6 milions el 2005, 6.5 a 2006 i altres 8,5 milions més l'any passat.
Comparat, per exemple, amb el bitllet de 5000 pessetes de curs legal el 2001, que tenia 11 marques de seguretat, el paper moneda actural disposa d'un total de 30, que inclouen marca d'aigua que s'aprecia a contrallum (es veu una imatge i la xifra que indica el seu valor), fil de seguretat (una línia fosca perceptible a contrallum), holograma (en els bitllets de 50, 100, 200 i 500) i tinta que canvia de color a l'inclinar la peça.
Per al BCE, aquestes mesures de seguretat han fet que, fins ara, els bitllets falsos es caracteritzin per la seva "escassa qualitat" i segueix recomanant des de la seva pàgina a internet la tècnica de toc, miri i giri "per comprovar si es tracta d'una peça autèntica.
Fabricada en fibra de cotó, els dits han de percebre elements impresos en relleu a l'anvers.
A l'observar-la a contrallum s'observa, per ambdues cares, el fil de seguretat i el motiu de coincidència. Finalment, en inclinar el bitllet es veurà la brillantor de la banda iridescent i en els de valor més elevat l'holograma i la tinta que muta de color. Igualment, avui dia el SOFTWARE informàtic, els escàner i les impressores làser d'última generació incorporen elements de seguretat que impedeixen copiar en ordinadors domèstics el paper moneda europeu.
I, avís per a navegants: en cas de percebre un bitllet fals o tenir dubtes i lliurar-lo a un banc per a la seva comprovació, l'usuari ha de saber que si és realment una còpia il·legal perdrà la peça per sempre al tractar-se d'un objecte delictiu. En cas que sigui de curs legal, el BCE li retornarà un bitllet nou del mateix valor.
Sens dubte el bitllet favorit dels falsificadors segueix sent el de 50 euros, que representa el 38% dels detectats per les autoritats. Li seguiria el blau de 20 (27.5%) tot i que en descens constant, el de 100 (22%), el de 200 (2,5%), de 10 (2,5%) i en últim lloc, els de 500 i de 5, tots dos amb el 0.5%.
L'estrella creixent dels falsificadors és el bitllet de 100 euros. Així, si el 2005 es retiraven 2.693 unitats, el 2006 la seva detecció es va disparar i va arribar als 33.400 bitllets (1.500% més). A l'any següent va arribar a 44.086. El de 200 també guanya estima delictiu i si el 2005 es van localitzar 2.067 peces, l'any passat van ascendir a 8.216.
Notícies relacionades
-
Aquest és el primer d'una sèrie planificada d'articles sobre informes de desenvolupaments en nous tipus de pagaments que apareixeran de vegada en quan en Notícies de divises. Explorarem els desenvolupaments tecnològics, així com les iniciatives polítiques que afecten les alternatives de pagament. -
Bitllets de 100, 200 i 500 euros com a mitjà de pagament als comerços. -
La crisi econòmica actual posa més èmfasi en l'euro, en la mesura que la seva supervivència com a moneda comuna dels 17 estats membres de l'eurozona es qüestiona obertament.
